lunes, 26 de julio de 2010

Carme


Esquena amb esquena,
sols a l´habitaciò
nebulina d´amor
cobreix les seves ánimes,
paraules de silenci
brotan dels seus cors
paraules que diuen tan, tan.........
que cap oída humana ho ha escoltat.
la filla li diu: t´estimo pare,
ell li contesta: desde sempre i fins l´eternitat,
al meu amor amb tu será.
La Carme i el seu pare s´estimen tan, tan....
que no trobo paraules suficients
que ho pugin expresar.
María Ibáñez
(con cariño para Carme, recordando a su padre)